Letra de Liliana (Catal�n) - Serrat
Letra de canci�n de Liliana (Catal�n) de Serrat lyrics
Ja fa molt, molt de temps, l'Home, durant les llargues nits d'hivern, va esmolar i polir una pedra dins la seva cova. I despr�s, quan la neu es va fondre, va demanar al vell roure que li don�s una branca seva. Llavors l'home pervers se'n va fer una destral, i amb ella, va estellar l'arbe indefens. En veure aquella maldat, els arbres, plens d'horror, van pujar al cim de la muntanya i van ajuntar-se all� dalt com a poble fort i lliure. Aix� va n�ixer el Bosc.
Els Gnoms van jurar que serien sempre els guardians fidels del Bosc i van refugiar-se a l'interior de la Terra. Per� quan hi van descobrir el primer diamant, van tenir el desig de posseir-ne m�s i d'acumular molts tresors i, d'aquesta manera, els habitants del Bosc van perdre els petits genis que els protegien. Nom�s tres dels Gnoms, Flok, Mik i Puk, van continuar essent fidels al que havien jurat, perqu� ells estimaven totes les coses vives: el que creix i floreix, el que canta i riu, el que brota i reneix.
Any rere any, el Bosc es despertava del somni de l`hivern i rebrotava l'arbreda, i mentrestant els tres Gnoms escrivien plegats el Gran Llibre que recull la seva hist�ria.
Un vespre, a posta de sol, Flok va sentir un pen�s gemec, trist i ploraner, i va voler esbrinar qui era el que l'havia fet.
No gaire lluny va trobar la vespa Zumba, que havia quedat atrapada dins una immensa teranyina.
- Oh, bon Flok, salva'm!. L'aranya �s lluny, per� no deur� trigar gaire a tornar - va clamar la presonera.
Despr�s de pensar-ho molt, Flok se'n va compadir i l'alliber�.
- Gr�cies, i en endavant compta sempre amb mi! - va dir la vespa en emprendre el vol.
Mig content, mig entristit, Flok pensava si havia fet b� havia fet mal, quan va veure all� baix, a l'aigua del gorg, alguna cosa ondulant que es movia a flor d'aigua, trencant el mirall del riu.
Flok va anar a explicar als seus companys el que li havia passat amb la vespa Zumba, i Mik i Puk el van renyar, perqu� en ajudar la vespa havia fet un mal a l'aranya i aix� havia alterat el bon ordre i equilibri del Bosc. Per� Flok tamb� els va dir que, gr�cies a aquella intromissi� havia pogut veure quelcom d'extraordinari que encara no sabia de qu� era.
Tots tres, doncs, van baixar aquella nit al gorg per veure qu� era el que es movia sobre l'aigua. De sobte van sentir una veu que deia:
- Flok, caigui damunt teu el pes de la teva tra�ci�!.
Has trencat la meva teranyina, el meu taller. Que el mal se't torni mal, Flok!. S�c jo, l'aranya, qui t'ho diu!.
Quan va n�ixer el dia, els tres Gnoms van veure emergir una criatura bella com mai abans n'havien vista cap ni en somnis, i duna tan pura bellesa com mai no haurien pogut imaginar.
El prudent Flok, fent un gran esfor�, va dir:
- Visi� meravellosa, flor de somni! siguis que siguis, el vell Flok et saluda i et d�na la benvinguda en nom del Bosc. Per� digues qui ets i d'on ets vinguda!.
- Vaig n�ixer al fons de l'aigua, all� on no arriba el Sol i el Vent res no pot moure, all� on el silenci �s m�sica, on tot somia i on tot es mou suaument. Dels lliris s�c germana i el meu nom �s Liliana.
Des d'aquell dia, els tres Gnoms ja no van pensar en altra cosa que a estar al costat d'aquell �sser nouvingut. Ja no se'n van recordar m�s, del Bosc ni del seu jurament. La seva �nica feina era adorar Liliana.
Un bell mat� d'abril, Flok i Mik van tenir tot dos el mateix pensament, i sense cap mena de compassi�, Mik va arrencar la flor m�s perfecta ... i Flok va agafar i es va lligar al puny una papallona espl�ndida.
Liliana va acceptar, afalagada aquells presents. Amb els p�tals de la flor morta se'n va fer un vestit, i amb les ales de la papallona va adornar les seves espatlles.
Ning� va escoltar els laments d'agonia de les dues v�ctimes, i nom�s Puk, amb les mans buides, ho va veure tot dolgut.
El sensible Puk sentia una gran tristor per la flor trencada i per la papallona sense ales. Per�, alhora tamb� volia oferir un present a Liliana.
https://www.coveralia.com/letras/liliana--catalan--serrat.php
Puk, tot pensatiu, va arribar al gorg on raucaven les granotes. Llavors va reunir-les i els va fer aprendre la seva can�� d'amor i, tot encernlant el palau de Liliana, el visc�s orfe� va iniciar el seu cant.
Flok i Mik van esclatar a riure, tot burlant-se del concert i del compositor, i Puk els va respondre sense perdre la calma:
-No em sap greu fer riure. Si la m�sica i els versos que he fet s�n dolents, almenys, no costen vides.
D'aquesta manera, mentre Liliana s'ho mirava somrient, es va trencar l'amistat dels tres Gnoms i va comen�ar l'amarga rivalitat.
Com cada mat� des d'aquell dia, els tres Gnoms van baisar al gorg per camins diferents, per� tot just quan hi arribaven van sentir, de sobte, veus i rialles: era Liliana que s'escoltava complaguda les paraules de Flor de Lli, el rei dels silfs.
- Qu� fas soleta al Bosc, sola en el Gorg? Vine a la plana, vine a la vida, vine amb els silfs, al meu regne d'amor!. All� s'hi canta, s'hi riu i s'hi dansa, ja al clar de lluna, ja al pic del sol.
I d'una revolada, Flor de Lli va fer asseure Liliana a les seves espatlles i es va posar a volar, enlairant-se cap al cel.
Flok, Mik i Puk van passar molts dies esperant i esperant. Un mateix amor els havia separat, i ara, un mateix dolor tornava a unir-los.
I va arribar F�bia, la llebre, que plantant-se'ls davant, amb una veu tremolosa de r�bia i de por els digu�:
- Bosc, �n s�n els teus guardians tan valents?
L'home ha entrat al Bosc!
I comporta amb ell l'arma que duu el llamp i de mort!
D'un bot es van aixecar els tres Gnoms i agafant-se les mans van cridar:
- El Bosc est� en perill!. Unim-nos per la nostra p�tria!. Cadascun per tothom i tothom per cadascun!
Es va sentir llavors un brunzit estrident.
I Flok va veure Zumba, la vespa:
- Benvinguda, Zumba - Va exclamar, content - Tu vas ser l'origen del mal, que ara el mal es torni b�!. Convoca el poble de fibl�. El Bosc est� en perill.
Al cap de ben poc es va estendre un n�vol paor�s que llan�ava rugits de mort.
Era l'ex�rcit dels fiblons, els soldats de Flok, de Mik i de Puk: una gran estol vespes, d'abelles, borinots i mosquits, tots avan�ant com una gran legi�.
- Contra ell! - Van cridar tots alhora.
I tot l'ex�rcit llen�ant-se al descobert, va fer rodolar l'Home, que s'al�� i fug�.
Aix� va ren�ixer la pau i va tornar el goig de viure. Van renir altra vegada les tardors i les primaveres. I els Gnoms van tornar a ser el que havien estat abans: els guardians fidels del Bosc.
I si viatjant per les profunditats del Bosc us deixen veure el seu Gran Llibre, no cal que busqueu a les seves p�gines la hist�ria de Liliana. No hi �s pas. Ni tan sols el seu nom no hi estat consignat.
Els Gnoms van jurar que serien sempre els guardians fidels del Bosc i van refugiar-se a l'interior de la Terra. Per� quan hi van descobrir el primer diamant, van tenir el desig de posseir-ne m�s i d'acumular molts tresors i, d'aquesta manera, els habitants del Bosc van perdre els petits genis que els protegien. Nom�s tres dels Gnoms, Flok, Mik i Puk, van continuar essent fidels al que havien jurat, perqu� ells estimaven totes les coses vives: el que creix i floreix, el que canta i riu, el que brota i reneix.
Any rere any, el Bosc es despertava del somni de l`hivern i rebrotava l'arbreda, i mentrestant els tres Gnoms escrivien plegats el Gran Llibre que recull la seva hist�ria.
Un vespre, a posta de sol, Flok va sentir un pen�s gemec, trist i ploraner, i va voler esbrinar qui era el que l'havia fet.
No gaire lluny va trobar la vespa Zumba, que havia quedat atrapada dins una immensa teranyina.
- Oh, bon Flok, salva'm!. L'aranya �s lluny, per� no deur� trigar gaire a tornar - va clamar la presonera.
Despr�s de pensar-ho molt, Flok se'n va compadir i l'alliber�.
- Gr�cies, i en endavant compta sempre amb mi! - va dir la vespa en emprendre el vol.
Mig content, mig entristit, Flok pensava si havia fet b� havia fet mal, quan va veure all� baix, a l'aigua del gorg, alguna cosa ondulant que es movia a flor d'aigua, trencant el mirall del riu.
Flok va anar a explicar als seus companys el que li havia passat amb la vespa Zumba, i Mik i Puk el van renyar, perqu� en ajudar la vespa havia fet un mal a l'aranya i aix� havia alterat el bon ordre i equilibri del Bosc. Per� Flok tamb� els va dir que, gr�cies a aquella intromissi� havia pogut veure quelcom d'extraordinari que encara no sabia de qu� era.
Tots tres, doncs, van baixar aquella nit al gorg per veure qu� era el que es movia sobre l'aigua. De sobte van sentir una veu que deia:
- Flok, caigui damunt teu el pes de la teva tra�ci�!.
Has trencat la meva teranyina, el meu taller. Que el mal se't torni mal, Flok!. S�c jo, l'aranya, qui t'ho diu!.
Quan va n�ixer el dia, els tres Gnoms van veure emergir una criatura bella com mai abans n'havien vista cap ni en somnis, i duna tan pura bellesa com mai no haurien pogut imaginar.
El prudent Flok, fent un gran esfor�, va dir:
- Visi� meravellosa, flor de somni! siguis que siguis, el vell Flok et saluda i et d�na la benvinguda en nom del Bosc. Per� digues qui ets i d'on ets vinguda!.
- Vaig n�ixer al fons de l'aigua, all� on no arriba el Sol i el Vent res no pot moure, all� on el silenci �s m�sica, on tot somia i on tot es mou suaument. Dels lliris s�c germana i el meu nom �s Liliana.
Des d'aquell dia, els tres Gnoms ja no van pensar en altra cosa que a estar al costat d'aquell �sser nouvingut. Ja no se'n van recordar m�s, del Bosc ni del seu jurament. La seva �nica feina era adorar Liliana.
Un bell mat� d'abril, Flok i Mik van tenir tot dos el mateix pensament, i sense cap mena de compassi�, Mik va arrencar la flor m�s perfecta ... i Flok va agafar i es va lligar al puny una papallona espl�ndida.
Liliana va acceptar, afalagada aquells presents. Amb els p�tals de la flor morta se'n va fer un vestit, i amb les ales de la papallona va adornar les seves espatlles.
Ning� va escoltar els laments d'agonia de les dues v�ctimes, i nom�s Puk, amb les mans buides, ho va veure tot dolgut.
El sensible Puk sentia una gran tristor per la flor trencada i per la papallona sense ales. Per�, alhora tamb� volia oferir un present a Liliana.
https://www.coveralia.com/letras/liliana--catalan--serrat.php
Puk, tot pensatiu, va arribar al gorg on raucaven les granotes. Llavors va reunir-les i els va fer aprendre la seva can�� d'amor i, tot encernlant el palau de Liliana, el visc�s orfe� va iniciar el seu cant.
Flok i Mik van esclatar a riure, tot burlant-se del concert i del compositor, i Puk els va respondre sense perdre la calma:
-No em sap greu fer riure. Si la m�sica i els versos que he fet s�n dolents, almenys, no costen vides.
D'aquesta manera, mentre Liliana s'ho mirava somrient, es va trencar l'amistat dels tres Gnoms i va comen�ar l'amarga rivalitat.
Com cada mat� des d'aquell dia, els tres Gnoms van baisar al gorg per camins diferents, per� tot just quan hi arribaven van sentir, de sobte, veus i rialles: era Liliana que s'escoltava complaguda les paraules de Flor de Lli, el rei dels silfs.
- Qu� fas soleta al Bosc, sola en el Gorg? Vine a la plana, vine a la vida, vine amb els silfs, al meu regne d'amor!. All� s'hi canta, s'hi riu i s'hi dansa, ja al clar de lluna, ja al pic del sol.
I d'una revolada, Flor de Lli va fer asseure Liliana a les seves espatlles i es va posar a volar, enlairant-se cap al cel.
Flok, Mik i Puk van passar molts dies esperant i esperant. Un mateix amor els havia separat, i ara, un mateix dolor tornava a unir-los.
I va arribar F�bia, la llebre, que plantant-se'ls davant, amb una veu tremolosa de r�bia i de por els digu�:
- Bosc, �n s�n els teus guardians tan valents?
L'home ha entrat al Bosc!
I comporta amb ell l'arma que duu el llamp i de mort!
D'un bot es van aixecar els tres Gnoms i agafant-se les mans van cridar:
- El Bosc est� en perill!. Unim-nos per la nostra p�tria!. Cadascun per tothom i tothom per cadascun!
Es va sentir llavors un brunzit estrident.
I Flok va veure Zumba, la vespa:
- Benvinguda, Zumba - Va exclamar, content - Tu vas ser l'origen del mal, que ara el mal es torni b�!. Convoca el poble de fibl�. El Bosc est� en perill.
Al cap de ben poc es va estendre un n�vol paor�s que llan�ava rugits de mort.
Era l'ex�rcit dels fiblons, els soldats de Flok, de Mik i de Puk: una gran estol vespes, d'abelles, borinots i mosquits, tots avan�ant com una gran legi�.
- Contra ell! - Van cridar tots alhora.
I tot l'ex�rcit llen�ant-se al descobert, va fer rodolar l'Home, que s'al�� i fug�.
Aix� va ren�ixer la pau i va tornar el goig de viure. Van renir altra vegada les tardors i les primaveres. I els Gnoms van tornar a ser el que havien estat abans: els guardians fidels del Bosc.
I si viatjant per les profunditats del Bosc us deixen veure el seu Gran Llibre, no cal que busqueu a les seves p�gines la hist�ria de Liliana. No hi �s pas. Ni tan sols el seu nom no hi estat consignat.
